Viure en fals

Veuran, en els últims dies m’he adonat que la falsedat és present en gairebé qualsevol àmbit de les nostres vides. No em refereixo als top manta amb les seves falsificacions de Louis Vuitton més o menys aconseguides (això ho tenim pràcticament interioritzat) em refereixo a que, d’alguna manera, hem creat entre tots un món ple de ficcions perverses que, ni el meu costat més maligne , no hagués pogut arribar a imaginar mai.

Llegia a la premsa fa pocs dies que, quan va començar a conclau per triar un nou papa, es va colar a l’interior del vaticà un “bisbe fals” que van descobrir per portar un crucifix estrany i una sotana massa curta (em pregunto si va adquirir la seva indumentària en una botiga de disfresses). Avui es publicava un estudi canadenc que defensa que Mª Teresa de Calcuta no va ser tan “santa” com la pintaven, per la seva sospitosa manera de gestionar la ingent quantitat de diners que rebia les donacions i per les cures qüestionables que propiciava als malalts.

Les cases reials no se’n salven: tenen històries de mentides, gelosia, deslleialtats, assassinats i delictes variats com per escriure un serial veneçolà.

Facturacions B, comissions extraoficials, diners que se’n va a paradisos fiscals, espionatge entre polítics, causes socials que només són una tapadora per enriquir als que ja són rics … tot això és el pa de cada dia de l’actualitat nacional.

En la indústria alimentària també hi ha enganys perquè alguns llestos creuen que vendre carn de cavall romanès famèlic com si fos de vaca suïssa, tampoc està tan malament …

I saben? Potser és la pluja que em posa trista i pessimista però al final viure entre tanta falsedat va dinamitant els principis i la imatge del món altruista que vam aprendre de nens.

0 replies

Leave a Reply

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *