Entrades

Acció d’ambient marketing al metro de Madrid

Dec BBDO contacta amb l’agència de comunicació dosymedia per què promocionem una campanya ambient marketing per Turismo de Canarias. Una acció que va convertir les escales de l’estació de Gran Via de Madrid en un espai de les Illes Canàries per fer senderisme que es volia promocionar als mitjans. La Sara Escudero, reportera del programa Zapeando de La Sexta, va protagonitzar aquest reportatge, que es va emetre al programa dies més tard.

ElRubius, un guru del màrqueting digital

No dono crèdit. Estic indignada des del meu punt de vista com a professional de la comunicació i màrqueting.

El Mundo ha publicat una entrevista tendenciosa sobre ElRubius. Es preguntaran si “elrubius” és un cantant? Un esportista famós? Un tertulià de

Gran Hermano?

No.

És un videoblogger amb més de, agafin-se fort, 16 milions de subscriptors al seu canal Youtube, entre els quals està el meu fill juntament amb la majoria d’adolescents i preadolescents d’Espanya i Llatinoamèrica.

En els seus vídeos pots veure com juga a un videojoc mentre se senten els seus comentaris (que em semblen molt graciosos, les coses com són) o, de vegades, es grava a si mateix parlant d’algun tema relacionat amb la seva vida.

No els enganyaré, sóc d’una altra generació i no aconsegueixo que les seves publicacions m’enganxin però, com a professional de la comunicació, em rendeixo davant els seus èxits i el veig com a un guru del màrqueting digital que ha aconseguit entendre què volen les noves generacions.

Una cosa semblant va fer Amancio Ortega quan va entendre que les dones ja no volem comprar un vestit que ens duri una dècada sinó que preferim comprar més peces de menys qualitat però canviar-les més sovint. I això, senyors, va revolucionar el món de la moda i la distribució i retail. Seran clients, o no, de Zara i les seves raons tindran, però és indubtable que Ortega va veure el que no veia cap altre dels seus competidors. Es va avançar al mercat i el va liderar. I no conec cap mitjà de comunicació que li faci una entrevista sense dedicar-li un respecte reverencial al seu imperi.

Però l’entrevista a ElRubius em sembla un horror pel contingut i per la forma, ja que l’entrevistador ens dóna la seva opinió personal contínuament, que com a lectora m’importa tres parells de raves. Aquest diari sembla ancorat al passat i em sembla que l’entrevista és poc respectuosa amb un noi de 25 anys que, ens agradi o no, ha aconseguit sobresortir en el seu sector.

És cert que els lectors d’El Mundo no són joves i potser aquest article els ha agradat pel to condescendent que utilitza però, saben? ni tenen lectors joves en l’actualitat ni sembla que els tindran en el futur.

De moment, elrubius ja ha contratacat amb un video “Cansado de la prensa” que en menys de 15 hores ja ha obtingut gairebé dos milions i mig de visualitzacions.

En fi, ja saben …pa per avui, fam per demà.

5 raons per les quals contractar una empresa de màrqueting

Es recorden d’aquelles velles pel·lícules de Western? Sempre em van encantar aquells personatges que, enfilats a una carrossa, cridaven les virtuts de diversos productes miracle amb una admirable xerrameca, i eren capaços de vendre productes anti-calvície a tort i a dret.

Els xarlatans van ser els precursors del màrqueting. Només que ells tenien dos avantatges principals: la primera és que a les planures nord-americanes del segle XIX no hi havia grans competidors (podien passar setmanes, i fins i tot mesos, abans que un altre venedor ambulant passés per allà, o sigui que qualsevol oferta devia semblar-los una oportunitat sense precedents). El segon avantatge era el canal de comunicació que tenien. En tenien prou en aparcar el carro al centre de la ciutat polsosa, fer una mica de soroll o cridar l’atenció amb un mico ballarí, i voilà! el missatge arribava directament al públic objectiu.

Però, desafortunadament, som al segle XXI i cada dia ens enfrontem a una selva de missatges publicitaris, patrocinis, prescripcions a les xarxes socials, vinils als autobusos, ofertes que arriben a la nostra safata de correu, flyers a la bústia i banners i pop-ups que salten mentre naveguem per internet, stoppers als prestatges del supermercat, descomptes de la nostra botiga preferida…

Suposo que comprendran que defensi aferrissadament la recomanació d’externalitzar la comunicació de la seva pime, de que sigui un professional de màrqueting qui l’ajudi a posar en ordre en la seva comunicació. Essencialment, per aquestes 5 raons:

  1. El coneixement de les eines i canals de comunicació per a establir una campanya.
  2. L’habilitat per establir l’ordre i l’estratègia basada en les necessitats reals del client.
  3. L’experiència en detectar les oportunitats per identificar i arribar al públic susceptible de comprar el producte o servei.
  4. La capacitat per a proporcionar una visió externa objectiva, realista i no contaminada pel dia a dia.
  5. Les despeses d’outsourcing en el departament de comunicació i marketing tendeixen a ser menors que les d’incorporar professionals qualificats en plantilla.

Així que, si volen que els hi donem un cop de mà, només ens ho han de dir. Serem aquí.

Què és el màrqueting de continguts?

Segur que hauran sentit el terme “marketing de continguts” o potser hagin sentit també el terme anglosaxó “inbound marketing”.

Cada vegada és més freqüent utilitzar estratègies que es basen en generar certs continguts útils i interessants per al públic objectiu a qui s’adrecen, per tal de generar una percepció positiva de la marca. Això és el marketing de continguts.

Per a això, s’utilitzen diferents canals per atraure els potencials clients. Els blocs, les xarxes socials, els fòrums especialitzats o les pàgines webs són alguns d’ells.

A més, el contingut actualitzat ajuda a generar trànsit cap a la web i, per tant, millora el posicionament SEO de l’empresa o entitat.

Enfront de la tradicional publicitat massiva on es “crida” a tothom el mateix missatge, el marketing de continguts busca adreçar-se només a un nínxol específic de públic abastint-lo d’informació del seu interès.

D’aquesta manera s’aconsegueix unir una marca o producte a la comunitat i generar confiança al consumidor final.

Un exemple pràctic:

Tinc un cotxe amb alguns anys i estic pensant en canviar-lo. Als 90 hagués visitat alguns concessionaris i hagués esperat a que el comercial m’atengués. Per tant, la marca d’automòbils es jugava a una sola carta la meva decisió de compra que requeia de ple en l’habilitat i perícia de la força de vendes.

Però com que ara som al 2015, he de confessar-los que en tot just 15 dies m’he convertit en una experta en les motoritzacions, tipus de canvis i acabats dels 4 models que s’ajusten a les meves necessitats i que competeixen entre si. Ho sé pràcticament tot sobre els seus navegadors, del seu comportament en carretera i ciutat, dels seus consums i de les seves prestacions. Tot això sense moure del sofà gràcies a les comparatives, vídeos de prova i articles que les marques publiquen en pàgines pròpies i alienes.

Quan visiti el concessionari jo ja hauré pres una decisió que només dependrà del preu final que puguin oferir-me. D’aquesta manera, la marca m’haurà captivat i convençut d’una manera poc intrusiva. Aquí està el quid de la qüestió.

Campanya de comunicació per a una màquina màgica per guarir la leucèmia

Tiempo BBDO va contactar amb dosymedia, agència de comunicació i màrqueting de Barcelona per, junts, coordinar un esdeveniment en el qual Fundació Josep Carreras havia de recaptar fons per a un separador cel·lular que permet tractar els malalts de leucèmia.

Idees enginyoses

Saben? Sempre m’han fet gràcia els programes de televisió on ofereixen premis als invents més enginyosos. Apareixen tipus estranys amb trastos ridículs explicant les meravelles de la seva “espectacular” idea.

Aleshores, jo m’acomodo al sofà i em frego les mans esperant l’entretinguda defensa de qualsevol andròmina inútil. El concursant en qüestió comença amb un discurs passional sobre les virtuts de, per exemple, una bicicleta sense pedals (com per anar a peu només que molt més incòmode).

Jutgin-t’ho vostès mateixos : http://fliz-concept.blogspot.com.es/

El cas és que Forbes publicava avui una notícia que m’ha fet pensar: “Nova patent d’Apple per tal que l’iPhone caigui dret”.

http://www.forbes.es/actualidad-noticia/nueva-patente-apple-que-iphone-caiga-pie_1346.html

Per l’amor de Déu! Aquest sí que és un invent genial. El meu company porta ja tres vidres trencats del seu iphone amb les consegüents discussions ” ets un manasses!!” , la compra de funda posterior i l’apoquine de 150 pàfies per substituir la pantalla fragmentada.

Senyors d’Apple , comprin aquesta patent sense dubtar-ho. Creguin-me , sense dubtar-ho.

 

Màrqueting celestial

Quan vaig començar a escriure aquest bloc em vaig prometre a mi mateixa no parlar de cap tema relacionat amb política o religió perquè , després de tot, aquest és un bloc professional sobre les nostres aventures en el món del màrqueting i la comunicació i les meves idees i valors personals no tenen cabuda ni interès.

Doncs bé , avui 18 de novembre, m’he d’empassar  les meves pròpies paraules perquè penso parlar sobre el Papa Francesc.

No és que sigui una devota , no senyor , però aquest argentí de túnica blanca em té corpresa i admirada . Mai abans un pontífex havia captivat en tan poc temps a premsa , feligresos i ateus recalcitrants .

La seva visió del màrqueting i de la comunicació i les seves aparicions públiques són dignes del gabinet de comunicació del mismíssim Pentàgon per la precisió i naturalitat en què són posades en escena.

L’última aparició durant la pregària de l’ Àngelus a la plaça del vaticà ja és d’aplaudiment i ovació . Un desplegament de marxandatge amb un concepte publicitari per fer més suportable la càrrega del bon feligrès : La medicina ” misericordina ” .

No puc descriure-ho. Vegin-ho vostès mateixos . Amén !

Per què fem això? Perquè alguna cosa caldrà fer

Ahir, caminant pel carrer en un dia de vent, em vaig adonar que els carrers estaven plens de llumetes i que a les botigues sonen nadales sense parar (només és a mi o als altres també els hi acaben perforant el cervell?). Quan vaig arribar a l’oficina, la safata d’entrada del meu correu electrònic estava plena de Christmas nadalencs i una onada d’anuncis de perfums i bombons em van inundar quan, a la nit, em vaig asseure davant del televisor.

No hi ha dubte … és Nadal.

– Escolta …, li dic a la meva parella, que estava relaxat al sofà empassant-se publicitat nadalenca intravenosa, què en penses del Nadal?

– Què vols dir, què en penso del Nadal?

– És que … a mesura que passen els anys … no crec en la sopa nadalenca, ni en els àpats de Nadal amb tipus amb els que mai prendries un cafè. No crec en el bon rotllo imposat per les dates i no crec, tampoc, que la gent se senti més feliç durant aquesta època de l’any. Serà que sóc una rebel sense causa (com James Dean) i que no tolero massa bé les imposicions …

Una mirada enigmàtica m’escrutava, com preguntant a on volia anar a parar amb aquest discurs (segons ell) del tot eteri. Com la majoria de les vegades, no vaig arribar a cap conclusió. Segurament, perquè a aquestes hores les meves neurones imploren hores de son.

Aquest matí, en canvi, m’he topat amb un vídeo a la xarxa que m’ha fet canviar d’opinió. El bon rotllo és contagiós i potser és veritat que aquesta és una bona època per reflexionar sobre la vida, fer balanç, donar exemple i reconciliar-se amb un mateix. Així que, celebrem el Nadal, perquè com va dir James Dean “-perquè alguna cosa caldrà fer”.