Entrades

Com enganxar el teu públic amb el web o les xarxes

És evident que avui dia no cal ni preguntar-se que el principal motor d’una empresa, aquell que atrau el nostre públic, són les xarxes socials i la pàgina web amb el seu respectiu blog. No obstant això, no n’hi ha prou amb mantenir-les actives i anar-les actualitzant, sinó que cal tenir-hi mà esquerra. Saps com enganxar al teu públic que espera un contingut fet a mida?

Per mantenir una bona comunicació amb el client és necessari adaptar-se al públic, conèixe’l, saber què vol, quin rang d’edat té i també les seves inquietuds, els seus objectius i les seves creences; tot això serà important per ser capaços d’orientar el nostre contingut. Començar amb bon peu és primordial, connectar amb el públic amb ganxo, és a dir, començar amb un article amb algun tema del seu grat, amb vídeos interessants, amb material atractiu, pot ser un encert.

La durada del contingut, sobretot del contingut audiovisual, no ha de superar els dos minuts, més o menys, és un espai de temps que no avorreix, no cansa i es pot seguir fàcilment.El tema ha d’estar ben resumit i exposat de manera que cridi l’atenció, que contingui alguna cosa que enganxi el lector. Així mateix, pot ser crucial inserir subtítols en els vídeos ja que la majoria de vegades, segons alguns estudis, el material audiovisual es visualitza de forma ràpida i sense so, a través de les xarxes socials. Posar subtítols ajudarà a crear aquest engagement amb el teu públic objectiu.

El llenguatge audiovisual és un punt important en la comunicació, ha de ser clar, concís i concret, pot anar acompanyat de rètols, infografies o fotos. Per informar de forma clara és important la concreció, explicar només allò rellevant, tenint en compte que el lector visualitzarà el video una vegada i no tornarà enrere per rellegir el que no ha acabat d’entendre.

La comunicació eficaç a l’empresa

És evident que una comunicació eficaç és essencial en el dia a dia de qualsevol ésser humà, tant una persona que es dedica a l’ensenyament com una que no té contacte amb gent a la feina i es dedica a programar sistemes operatius.

Per a qualsevol tipus de relació és base una bona comunicació, tothom en sap, és obvi, ja que és una necessitat de primera mà, un bebè es comunica plorant quan té gana i un gos belluga la cua per dir-te que està content. Però més enllà d’explicar, quines són les claus per a una comunicació eficaç?

Comunicar vol dir que el missatge que tu vols transmetre arribi de la manera adequada, i per aquest motiu és molt important el paper de la persona que s’encarrega de la comunicació externa, és a dir, la visualització de portes en fora d’allò que volem transmetre.

Cal tenir en compte, per això, els diferents actes que es desenvolupen en una seqüència comunicativa, l’acte locutiu, l’acte il·locutiu i l’acte perlocutiu. Per acte locutiu entenem la frase, el concepte, és a dir, allò que es diu; l’acte il·locutiu és la nostra intenció, l’efecte amb què diem les coses i l’acte perlocutiu és la manera com afecta el receptor. És important saber diferenciar aquestes parts de la comunicació per saber ben bé què diem i com diem les coses, tenint en compte com afectaran el nostre públic que hem de conèixer.

La informació és or i no tothom és capaç de saber-la transmetre, és necessari, doncs, que una empresa sàpiga comunicar de manera cooperativa, és a dir, seguint unes màximes que faran que la informació sigui de qualitat. Cal tenir en compte la màxima de quantitat, donar la informació necessària; la de qualitat, que la informació sigui verídica; la de pertinença, cal ser rellevant i la de mode, intentar ser clar i poc ambigu.

D’aquesta manera es pot garantir una comunicació externa eficaç però cal no oblidar la importància de la comunicació interna, en un sentit horitzontal i no descendent i jeràrquica. La comunicació entre la plantilla serà vital per comunicar en clau externa i tenir clara la identitat corporativa i tenir una bona posició al mercat.

ElRubius, un guru del màrqueting digital

No dono crèdit. Estic indignada des del meu punt de vista com a professional de la comunicació i màrqueting.

El Mundo ha publicat una entrevista tendenciosa sobre ElRubius. Es preguntaran si “elrubius” és un cantant? Un esportista famós? Un tertulià de

Gran Hermano?

No.

És un videoblogger amb més de, agafin-se fort, 16 milions de subscriptors al seu canal Youtube, entre els quals està el meu fill juntament amb la majoria d’adolescents i preadolescents d’Espanya i Llatinoamèrica.

En els seus vídeos pots veure com juga a un videojoc mentre se senten els seus comentaris (que em semblen molt graciosos, les coses com són) o, de vegades, es grava a si mateix parlant d’algun tema relacionat amb la seva vida.

No els enganyaré, sóc d’una altra generació i no aconsegueixo que les seves publicacions m’enganxin però, com a professional de la comunicació, em rendeixo davant els seus èxits i el veig com a un guru del màrqueting digital que ha aconseguit entendre què volen les noves generacions.

Una cosa semblant va fer Amancio Ortega quan va entendre que les dones ja no volem comprar un vestit que ens duri una dècada sinó que preferim comprar més peces de menys qualitat però canviar-les més sovint. I això, senyors, va revolucionar el món de la moda i la distribució i retail. Seran clients, o no, de Zara i les seves raons tindran, però és indubtable que Ortega va veure el que no veia cap altre dels seus competidors. Es va avançar al mercat i el va liderar. I no conec cap mitjà de comunicació que li faci una entrevista sense dedicar-li un respecte reverencial al seu imperi.

Però l’entrevista a ElRubius em sembla un horror pel contingut i per la forma, ja que l’entrevistador ens dóna la seva opinió personal contínuament, que com a lectora m’importa tres parells de raves. Aquest diari sembla ancorat al passat i em sembla que l’entrevista és poc respectuosa amb un noi de 25 anys que, ens agradi o no, ha aconseguit sobresortir en el seu sector.

És cert que els lectors d’El Mundo no són joves i potser aquest article els ha agradat pel to condescendent que utilitza però, saben? ni tenen lectors joves en l’actualitat ni sembla que els tindran en el futur.

De moment, elrubius ja ha contratacat amb un video “Cansado de la prensa” que en menys de 15 hores ja ha obtingut gairebé dos milions i mig de visualitzacions.

En fi, ja saben …pa per avui, fam per demà.

7 consells per sortir als mitjans

El que es coneix com a gabinet de premsa és precisament convertir l’activitat diària d’una empresa en notícia per als mitjans de comunicació.

No és una tasca fàcil sortir als mitjans però tampoc impossible. És qüestió d’aprendre com cridar l’atenció dels periodistes, com relacionar-te amb ells, i què fer perquè parlin de tu. Que una empresa aparegui com a contingut informatiu en un mitjà de comunicació li pot aportar una visibilitat més gran que una campanya de publicitat, a més de notorietat, millora de la seva imatge de marca, i posicionament com a empresa referent en el seu sector. Tot això és important perquè reforça la confiança per part dels seus clients i dels seus consumidors.

Com a punt de partida, us deixo algunes pautes per aconseguir sortir als mitjans i que parlin de la teva empresa.

  1. Una bona nota de premsa: No es tracta només d’un text que s’envia a tots els periodistes, sinó de presentar una notícia, convertir el dia a dia de la teva empresa en un esdeveniment, un fet mediàtic. La nota de premsa ha de portar un format específic, amb una redacció clara i objectiva, es redacten de manera que ofereixin la major quantitat d’informació amb el menor nombre de paraules, i s’ordenen les dades més rellevants en titulars i primeres línies. Cal no oblidar que un comunicat de premsa és un text informatiu que s’envia perquè es publiqui sense contraprestació econòmica, pel que ha de ser interessant.
  2. Una adequada política de comunicació: els anuncis publicitaris han perdut bona part del seu crèdit, el contingut dels missatges no arriba i perd la seva efectivitat. Però si s’incorpora en un pla de comunicació global i es complementa amb un gabinet de premsa, serà més efectiu. És important estudiar quina és l’estratègia més adequada per a cada necessitat concreta i obtenir millors resultats en els mitjans.
  3. Preparar i planificar el gabinet de premsa: encara que inicialment pot semblar que no s’està redactant i enviant notes de premsa i per tant, desaprofitant oportunitats, es tracta justament del contrari. És important definir primer en quins mitjans interessa aparèixer, quin és el públic objectiu, quin missatge volem donar, i quin serà l’objectiu d’aparèixer en els mitjans. I aprofitar per crear un dossier de premsa, un document que presenta l’empresa als mitjans i que l’agència envia als periodistes quan contacta amb ells.
  4. Identificar el contingut susceptible de sortir als mitjans: Totes les empreses poden generar contingut interessant per als mitjans, l’objectiu és identificar aquest contingut susceptible de sortir als mitjans. En aquest cas el punt de vista extern, l’experiència i professionalitat d’una agència de comunicació és clau per diferenciar el que l’empresa considera notícia del que realment ho és. A més, l’agència t’indicarà com presentar-lo als mitjans de manera que capti la seva atenció i interès i cridar l’atenció amb un missatge rellevant.
  5. Diferenciar-se de la competència: conèixer quina comunicació porta a terme la teva competència i analitzar-la és bàsic per trobar el nostre valor diferencial. D’aquesta manera, podem oferir contingut de major interès per al periodista i detectar els punts febles i forts de la teva competència. Es tracta de passar a l’acció i mostrar-se actiu en els mitjans perquè el nostre client potencial ens trobi a nosaltres abans que a la nostra competència.
  6. Localitzar el periodista que pot escriu sobre la teva empresa: seleccionar i afinar on enviar la nota de premsa. Investigar en quina secció encaixaria el comunicat, i adaptar el missatge si podem encaixar en més d’una tipologia de mitjà. A més, disposem de molts mitjans de diferents temàtiques i àmbits, de manera que cal classificar-los i detectar quins poden estar interessats a publicar sobre la nostra empresa. És més important la qualitat que la quantitat.
  7. Un bon portaveu: una persona que pugui atendre els mitjans és important ja que serà la cara i veu de la teva empresa. Un bon portaveu pot formar-se seguint alguns consells i pautes. Bona presència i bones fotografies corporatives faran que el periodista pugui destinar més espai a la notícia, i especialment en mitjans escrits impresos, és un factor realment interessant a tenir en compte.

En resum, es tracta d’aconseguir generar interès i impressionar al periodista ja sigui per narrar un fet actual o proper, intrigar, innovar, crear controvèrsia o emocionar.

Per tot això, la nostra recomanació és que et deixis assessorar per una agència de comunicació especialitzada, perquè sap detectar la notícia, redactar-la, arribar al periodista i aconseguir repercussió mediàtica. Coneix les pautes, els processos, disposa d’una bona base de dades de periodistes, té els contactes adequats i sobretot, perquè dedica tot el seu temps i coneixement a aconseguir que la teva empresa aparegui com a referent en els mitjans.

Pla de màrqueting per a la targeta Spark

SPI, Servicios de Prepago Integrales, va encarregar a dosymedia, agència de comunicació de Barcelona, implementar i donar a conèixer el seu nou producte a Espanya amb accions de comunicació i de màrqueting.

Cercant wifi desesperadament

Sóc de les que porta l’oficina a sobre. Sóc de les que, entre reunió i reunió, busca algun cafè tranquil per treballar, m’acomodo en alguna taula tranquil amb el portàtil, el mòbil i una tassa de te. Sóc de les que treu el cap i, abans fins i tot de dir bon dia, pregunto amb cara de desesperada “Tenen wifi?”.

Sóc de les que amb l’endoll a la mà, escorcolla el sòcol perimetral del local amb l’esperança de trobar-hi asil energètic per a les bateries de la meva tecnologia de butxaca.

Sóc de les que aixeca el coll a la recerca d’algun cambrer o cambrera per bombardejar-los sense compassió assenyalant el teclat: “Escolti, el password?”

Avui, però, he vist com algú molt més llest que jo s’ha adonat de com treure-li profit mediàtic als wifi-alcoholic com jo. Una gran idea, barata i segur que efectiva.

Els explico.

Una beneïda FREE-WIFI promet als usuaris del local hores tranquil·les de navegació internauta però, un cop connectat, alguna cosa passa amb la descàrrega dels missatges del correu electrònic. Premo diverses vegades a “enviar i rebre” atònita, incrèdula. Malfiada de tan magnànim problema obro el navegador per tal de comprovar si, en efecte, puc accedir a internet i ara si, senyors, ara entenc la formidable idea: s’obre davant els meus ulls la pàgina de Facebook del cafè on em trobo amb un bonic missatge que em convida amablement a un “m’agrada” virtual a canvi de l’accés al wifi.

Així que, a dia d’avui, sóc fan del local per interès. Estic, doncs, oberta a rebre les seves promocions i notícies sota el meu propi consentiment i no descarto en el futur més relacions de conveniència.
Perquè, al cap i a la fi, si París bé valia una missa, una Free-wifi bé val un “m’agrada”.

No serà per tant… el setembre

Fa alguns dies que no faig més que llegir editorials sobre el setembre. Totes elles estan dedicades a la tornada a la rutina, a la fi de les vacances, a un període de descans acabat… totes elles tenen un cert regust amarg i una mica afligit per alguna cosa que s’ha perdut. I jo dic, no serà per tant…

Vaig llegir, llavors, un article en una revista femenina (perdonin però no recordo quina) en què la seva autora pensava el mateix que jo: que el setembre és en realitat el començament de l’any.

Al setembre tot comença, tot és nou i tot canvia. El mes de gener no és més que un reflex exacte del mes anterior només que cal canviar la xifra de la data. Jo sóc de les que triguen a acostumar-s’hi i, de petita, les meves fitxes de l’escola tenien tatxadures fins a mitjans d’abril.

‘Ei! Que ja no estem al 87 sinó en el 88!!! em deia la meva companya del costat.

El mes de setembre és un mes fantàstic ple d’expectatives, d’estrenes i de fermes promeses amb un mateix (si es compleixen o no, j és una altra història) és un mes de pessigolles a l’estómac, amb un punt de vertigen i expectació a les situacions o reptes en què ens haurem d’enfrontar.

Així que, com quan era una nena, miro de reüll i amb curiositat la motxilla acabada d’estrenar per tornar a la meva vida real després d’un parèntesi de descans.

Benvinguts!

La inquietant idea de Rajoy que va beneficiar dosymedia

Des de fa gairebé un any, treballem per a una companyia de Crowdlending anomenada Arboribus. El Crowdlending és un nou mètode de finançament alternatiu a la banca que permet a inversors particulars invertir la quantitat que determinin , al tipus d’interès que triïn, en el projecte que desitgin.

El passat 28 de febrer es va presentar un avantprojecte de llei (que com sempre es va fer ràpid i malament) que pretén regular les Plataformes Electròniques de Finançament Participativa entre les quals Arboribus es veu afectada. Així doncs, actualment , tenim un avantprojecte de llei que dista de les seves germanes Europees i quarta la possibilitat que aquest sector creixi al ritme d’altres països.

En dosymedia vam veure en aquest tema d’actualitat una inesperada oportunitat . Vàrem passar 5 dies enganxades al telèfon parlant amb els redactors dels principals mitjans del país per explicar la gravetat de l’avantprojecte i posicionar als dos soci -fundadors de Arboribus com a experts en aquest camp ( al cap i a la fi són els únics que han formalitzat , a dia d’avui , gairebé 300.000 euros en préstecs i han revisat i estudiat sol · licituds per valor de més de 6 milions d’euros ) .

El resultat van ser 2 entrevistes a la televisió , 8 entrevistes per a redactors de premsa i 2 articles redactats que van alimentar diversos fòrums i portals econòmics .

En definitiva, aquest és un bon exemple del treball d’un gabinet de premsa executat amb precisió en el moment oportú . Moltes gràcies Sr Rajoy però, de debò, revisi aquesta llei.