El món gira i tot canvia. No hi ha negoci en el món que segueixi intacte al llarg dels anys i cal adaptar-se. Això no és cap secret. L’agència de comunicació no ha estat cap excepció.

Quan vaig començar en el món de la comunicació fa uns 15 anys, el gabinet de premsa era molt diferent. Hi havia relativament pocs mitjans (tots offline), tenien redactors fixes en plantilla i els enviàvem comunicats de premsa en format paper per correu postal. Les fotos les adjuntàvem en format diapositiva i ens tiràvem tot un matí ensobrant les notes de premsa, imprimint etiquetes i ficant les diapositives en uns maleïts plàstics per protegir-los de l’enviament.

Sembla inversemblant però era així.

Els mitjans en línia no van començar a agafar pes en els clippings fins molt temps després. A les agències de comunicació les consideràvem repercussions de menor valor i els clients seguien volent-se veure impresos en un diari. Perquè això els donava credibilitat i difusió immediata i, a més, molava (a qui volem enganyar).

Des de fa uns anys, i amb la crisi es va accentuar, el pes dels mitjans en línia és cada vegada més gran. Mentre el format paper només té un dia de vida abans que acabi embolicant un entrepà, o de catifa provisional tapant un terra mullat, les publicacions en línia ens regalen un link que Google i el seu posicionament SEO adoren. Qui, menor de 60 anys, compra diàriament el diari al quiosc?

En els últims anys van aparèixer, a més, els bloggers, YouTubers, instagramers i influencers diversos. Gent corrent que parla sobre un tema concret amb un públic fidel i segmentat per aquest interès específic. Molts d’ells reuneixen a centenars de milers de seguidors que creuen a ulls clucs qualsevol consell que el influencer els digui. En molts casos redacten i fan fotografies estupendes del producte i aporten la seva opinió sincera.

He de reconèixer que al principi el mirava amb aires de condescendència i no tenia una opinió positiva respecte a ells. Ho retiro. La majoria de bloggers amb qui he contactat són grans professionals, són amables amb les agències de comunicació (m’estalviaré comentaris i comparatives amb redactors de mitjans tradicionals), no solen cobrar per publicar contingut (si aquest s’alinea amb la seva temàtica habitual) i són capaços d’arribar a centenars de milers de lectors (en molts casos superen els lectors de publicacions i revistes).

I així és com, a dosymedia, la base de dades dels periodistes ha crescut amb una base de dades paral·lela de bloggers i influencers ordenats per temàtica. Una dada curiosa: al principi teníem una columna amb el nombre de seguidors de cada influencer en cada xarxa social, però l’hem eliminat perquè quedava obsoleta cada setmana. Mentre els mitjans tradicionals perden lectors, els blocs guanyen adeptes. Al lloro, senyors! El món gira i tot canvia.