No es podrien imaginar, ni en un miler d’anys, la ciència que hi ha darrere de cada producte que vostès troben al supermercat, el que coneixem com el packaging.

Fa tot just uns dies, en una reunió de treball vaig tenir l’oportunitat de parlar amb un bioquímic. Un científic amb bata blanca i un cert aire a Einstein que s’encarrega diàriament del control de producció d’una fàbrica especialitzada en els productes elaborats a base de fruita. La seva obsessió per garantir la conservació, traçabilitat i qualitat dels productes el porta a una obsessió gairebé malaltissa.

Mantenim surrealistes discussions sobre composicions moleculars, microbiologia o processos tècnics per determinar els missatges marketinians en el disseny del packaging. Trobar el punt mig entre el que el consumidor entendrà quan estigui davant del lineal en llegir l’etiqueta d’un producte i el que un bioquímic vol explicar és, creguin-me, una tasca difícil.

Aleshores li vaig fer la següent pregunta:

-Imagina’t que vull comprar un pot de melmelada. Tinc dues opcions: d’una banda puc anar a un supermercat i comprar una melmelada tradicional d’un segell multinacional. Aquesta melmelada haurà passat per sistemes de control de processos i traçabilitat, els additius estan contemplats en l’etiquetatge segons la normativa, durant la seva elaboració s’hauran pres totes les mesures higièniques inimaginables (atmosferes controlades, filtratges d’aire, detectors de metalls, màquines amb visió artificial, raigs X, neteges profundes, periòdiques i pautades al mil·límetre de les sales de producció, roba especial i asèptica per al personal de les plantes, processos de pasteurització, reglamentació estricta sobre el material de sòls i parets, control de plagues contínues …) ¿no és així?

-Bé.

-Per altra banda puc anar a un mercat tradicional d’aquests en què els artesans venen pots de melmelada artesana, envasats al bany maria i etiquetats amb una preciosa etiqueta escrita a mà. Perquè la cultura “eco”, que des de fa anys està arrelant en la societat, ha calat també en mi.

-Ahá.

Si comparo els dos pots de melmelada puc obtenir molta informació (perdó, tota la informació) sobre la melmelada del supermercat. En canvi, de l’altra no en sé pràcticament res. Quines garanties d’higiene es van usar durant la seva elaboració? Com sé d’on procedeix la fruita o quins sulfats es van utilitzar?

-Bé. És que no ho saps. Però és una compra emocional.

I aquí els deixo. Prenguin les seves pròpies conclusions i ja m’explicaran …