A l’estiu és un plaer llevar tard, desplaçar-me fins el quiosc més proper i comprar la premsa del dia. Els diaris són ostensiblement més prims, això sí, però puc passar les pàgines lentament deixant-me sentir aquell so de les fulles grosses del paper.

I després, puc aturar-me i assaborir els articles d’opinió dels meus columnistes preferits, sense presses…

Un glop d’un refresc amb dos glaçons tentinejants.

Em pregunto per què quan arribo a les necrològiques li dono un cop d’ull en diagonal. Abans mai ho feia. Potser sigui un càlcul inconscient de la mitjana d’edat de l’esperança de vida.

Merda! Casum ronda! el ventet ha desordenat els fulls del diari que ha quedat fet nyap. No importa. Miro de recomposar-lo (Nota: M’he proposat cuidar el meu llenguatge i tornar a fer servir les paraules i expressions de les pel · lícules dels anys 50 que sempre m’han semblat divertides i elegants tipus capcigrany, txitxarel·lo, baliga-balaga…)

Em diverteixen molt les promocions que publiciten. Tots els diaris s’afanyen a animar als seus lectors a recol · lectar cupons per aconseguir tosa classe d’artefactes estiuencs. He vist cabassos, xancletes, tovalloles de platja, polseres, ulleres de sol, cistelles de pícnic, neveres portàtils … ¡És només qüestió de temps que puguem aconseguir un coet nuclear!

Un altre glop.

I, mentrestant, arribo a les pàgines centrals on gairebé sempre podem gaudir d’una bona dosi de rumorologia i xafarderies. Aquesta part m’encanta. Iots pomposos, cossos en biquini rostits al sol, amors fugaços, Borbons guardant les aparences i star-systems sense maquillatge ni photoshop.

El llapis? Què n’he fet del llapis? el sudoku d’avui sembla fàcil…

I així, entre les pàgines de la premsa es passa un matí qualsevol d’estiu. Senzill, feliç, sense més.