Desenterrant vells àlbums de fotos, t’adones del molt que has viscut, de quant has canviat i de les moltes coses que has deixat enrere. Tot i això, quan em veig en les fotos esgrogueïdes pel pas del temps sempre reconec una marca impertorbable de mi mateixa que conservo indeleble per molts anys que passin. No sabria explicar-ho, però hi ha trets que mai s’esborren i mirades que no canvien.

Sens dubte, les xarxes socials han facilitat que hagi reprès el contacte amb companyes de col · legi a qui la meva ment havia arxivat amb imatges catalogades com “nenes de 8 anys”. Quan miro alguna imatge actual (fregant els 40) em sembla increïble que siguin com eren i que, en alguns casos, els seus fills són una fidel còpia de la imatge que jo guardava a la meva retina.

Una fotògrafa argentina anomenada Irina Werning ha aconseguit demostrar que l’essència dels éssers humans mai no canvia. Amb una càmera actual, molta feina d’atrezzo i vestuari així com l’ajuda d’alguns retocs informàtics que imiten les òptiques i revelats dels equips dels 70, aconsegueix que alguns afortunats “retornin al futur”.

El resultat és, si més no, curiós.