si Einstein aixequés el cap…

Abans d’ahir va aparèixer en els mitjans una notícia que qüestionava la teoria de la relativitat d’Einstein. Encara que vaig posar tot el meu esforç i concentració en la lectura, els meus coneixements bàsics en física només em permetien entendre el concepte genèric: un equip de científics van realitzar diverses proves per comprovar amb sorpresa que els neutrins viatgen un 0,0025% més ràpid que la llum i això (que al meu parer sembla una nimietat) tirava per terra els pilars de la física moderna.

El que més em sorprèn de tot això és la humilitat dels científics qui, lluny d’oferir una roda de premsa per vantar-se de l’enorme transcendència del seu descobriment, la van plantejar com una cosa així:

“Senyors, hem descobert una cosa que dinamita la teoria d’Einstein i tota la física de l’últim segle. Estem alarmats i trastornats però no trobem cap error en totes les proves que hem realitzat una vegada i una altra. Demanem ajuda a la comunitat científica perquè ens donin un cop de mà per descobrir on és la trampa “.

Aleshores se’m va acudir, traslladar l’esperit científic a un altre àmbit i vaig imaginar-me un polític al congrés (posem per cas) demanant ajuda per resoldre l’enorme despropòsit del sistema financer actual a economistes d’altres partits polítics o a reputats financers de grans entitats privades.

Són indiscutibles els enormes i ràpids avenços en biomedicina, enginyeria i telecomunicacions i em pregunto si el secret no radica en l’enorme xarxa de treball en equip que han sabut crear els científics i en el seu esperit apassionat i pacient per dedicar la seva vida al replantejament continu de seus dogmes.
És, òbviament, una quimera inabastable però, com seria el món si no haguessin interessos polítics i econòmics i les ments més brillants treballessin en equip per millorar el món?

Llegir la notícia

Llavors… vaig recordar-me’n de Juno

Ahir vaig tenir la sort d’assistir, com a responsable de comunicació de IDtrack, a un Focus Group. Vam estar prop de 3 hores reunits amb directors de Logística i Supply Chain de grans corporacions del sector alimentari que debatien sobre les garanties de traçabilitat que les marques ofereixen al consumidor.

Assegut al meu costat, hi havia el representant de Sunny Delight. Un tipus simpàtic amb el qual vam estar parlant divertits mentre esperàvem el començament de la sessió. Quan es va presentar, li vaig donar la mà tot saludant-lo i… aleshores, vaig recordar la pel·lícula JUNO. Potser perquè era una conversa distesa li vaig comentar que no era consumidora del seu producte però que, cada vegada que veia “el seu suc” en els lineals del supermercat, me’n recordava de la melodia i l’escena de començament de la pel·lícula guanyadora d’un Oscar el 2007.
Si hagués de donar un exemple sobre emplaçament de producte, aquest seria un bon model per lo “encaixat” que estava el producte en el guió i per la repercussió que va tenir la pel·lícula a nivell mundial “. Us convido a veure l’escena inicial amb la banda sonora original.

Quina va ser la meva sorpresa quan el meu interlocutor em va dir que Sunny Delight no va esponsoritzar el film. Els guionistes el van triar lliurement i la marca no va pagar per aparèixer. Juno va recuperar el seu pressupost inicial de 6,5 milions de dòlars en vint dies convertint-se en la pel·lícula que ha recaptat més diners en la història de la distribuïdora Fox Searchlight Pictures.

I acabo amb un fragment del guió:
– “Com has produït suficient pipí per a tres proves d’embaràs? És al·lucinant!”
– “Vaig beure així com tres tones de sunny delight (…) t’estic dient que estic embarassada i tu al·lucinantment com si res!”.