si Einstein aixequés el cap…
Abans d’ahir va aparèixer en els mitjans una notícia que qüestionava la teoria de la relativitat d’Einstein. Encara que vaig posar tot el meu esforç i concentració en la lectura, els meus coneixements bàsics en física només em permetien entendre el concepte genèric: un equip de científics van realitzar diverses proves per comprovar amb sorpresa que els neutrins viatgen un 0,0025% més ràpid que la llum i això (que al meu parer sembla una nimietat) tirava per terra els pilars de la física moderna.
El que més em sorprèn de tot això és la humilitat dels científics qui, lluny d’oferir una roda de premsa per vantar-se de l’enorme transcendència del seu descobriment, la van plantejar com una cosa així:
“Senyors, hem descobert una cosa que dinamita la teoria d’Einstein i tota la física de l’últim segle. Estem alarmats i trastornats però no trobem cap error en totes les proves que hem realitzat una vegada i una altra. Demanem ajuda a la comunitat científica perquè ens donin un cop de mà per descobrir on és la trampa “.
Aleshores se’m va acudir, traslladar l’esperit científic a un altre àmbit i vaig imaginar-me un polític al congrés (posem per cas) demanant ajuda per resoldre l’enorme despropòsit del sistema financer actual a economistes d’altres partits polítics o a reputats financers de grans entitats privades.
Són indiscutibles els enormes i ràpids avenços en biomedicina, enginyeria i telecomunicacions i em pregunto si el secret no radica en l’enorme xarxa de treball en equip que han sabut crear els científics i en el seu esperit apassionat i pacient per dedicar la seva vida al replantejament continu de seus dogmes.
És, òbviament, una quimera inabastable però, com seria el món si no haguessin interessos polítics i econòmics i les ments més brillants treballessin en equip per millorar el món?