Diuen que quan Estats Units es refreda la resta del món esternuda… i encara que aquesta afirmació es refereix a esdeveniments economicofinancers, aquesta vegada la faig servir per a una tendència esportiva.

Ahir vaig llegir a La Vanguardia la següent notícia: “A Nova York es posa de moda córrer descalç”. Alguns Atletes i metges defensesn que córrer descalç facilita l’impacte amb la part davantera del peu, que rebaixa l’efecte del cop i, els que el practiquen, asseguren que se senten millor i que pateixen menys lesions.

No sé si en altres ciutats espanyoles es viu aquest esport amb tanta intensitat com a Barcelona. De fet, les oficines de dosymedia estan situada a l’Av. Diagonal on, cada vegada, veig més aficionats a aquest esport a qualsevol hora del dia. Aquí van: equipats amb sabatilles d’última generació corrent entre els cotxes, taxis, autobusos i semàfors. Faci fred o calor … res sembla detenir-los.

Potser és perquè tinc diversos amics que són autèntics fondistes (un d’ells, Jordi Caba, és pràcticament professional) i sòl fixar-me en els lineals de les botigues d’esport i l’oferta de productes per a aquesta modalitat que ofereixen les marques. Durant dècades els departaments d’I + D de grans firmes esportives han investigat sobre càmeres d’aire, amortiment de la trepitjada, patrons de pronació … i al final resultarà que, el que abans era una pràctica d’autocàstig (vegeu les processons del sud d’Espanya), ara potser sigui l’últim crit en tecnologia esportiva.

Mentrestant, el mercat comença a oferir alternatives que s’acosten a la nuesa del peu.

Quant trigarem a veure atletes barcelonins amb els peus sobre l’asfalt?